20221122_El Cinema & els Trens, ABeorlegui

22 de novembre  2022   

Conferència: El Cinema & els Trens

CINEMA & TRENS

Resum de la conferència impartida a l’Aula de Castelldefels el 22/XI/2022

=======================================================

            No és casual que una de les primeres pel·lícules de la història, rodada l’any 1896, sigui la que porta per nom L’arribada d’un tren a l’estació. En ella només hi sortia, en menys d’un minut, el que diu el títol: un ferrocarril que arriba a l’estació de La Ciutat. Sempre s’ha cregut, sense que s’hagi pogut confirmar la seva veracitat, que la primera reacció del públic va ser de terror, i pensant que el tren els aniria al damunt, fugien esperitats de la sala.

            Des de llavors, el tren, com el cinema, ha acabat esdevenint símbol de progrés i civilització. I si bé un va permetre arribar, fins a l’arribada de l’aviació ben entrat el segle XX, a llocs impensables només unes dècades abans, el cinema ens ha donat els mitjans per expandir una altra mena de fronteres, a vegades més dificils de travessar: les mentals. Aquest va ser el tema de la conferència impartida pel comentarista cinematogràfic Albert Beorlegui a l’Aula el passat dimarts 22 de novembre del 2022.

            A la història del cinema, els trens han estat essencialment un mitjà de transport que ens han portat a llocs tan allunyats com a Kenya (a Memorias de África, 1985), o el llunyà orient (a El expreso de Shangai, 1932). Però també el tren ha marcat la frontera entre la civilització i la barbàrie (Union Pacific, 1939), o entre Orient i Occident (Lawrence de Arabia, 1962); ha estat l’escenari de crims (Asesinato en el Orient Express, 1974), de perverses maquinacions (Extraños en un tren, 1951), de conflicte bèl·lics (El tren, 1964), del començament de grans històries d’amor (Con la muerte en los talones, 1959), o el final d’elles (Locuras de verano, 1956). I d’una manera simbòlica, també la marxa d’un tren pot ser també la fi d’una etapa de la vida que se’n va (Cinema Paradiso, 1989), o el retorn a un passat que semblava oblidat (El hombre que mató a Liberty Valance, 1962).

            En aquesta conferència es van analitzar algunes (només algunes) grans pel·lícules de la història del cinema on els trens han tingut un destacat protagonisme, bé com escenaris de la història o com a intèrprets més o més involuntaris.  

            Tots els assistents van reservar bitllet de primera classe en un viatge on es va procurar que gaudissin de totes les comoditats

Dr.Albert Beorlegui

Deja un comentario