16 de desembre de 2020
Conferència: Xahrazad, La vida, el relat, la mort
Sobre la història de Les mil i una nits
Són aquesta mena de reculls que ens han arribat per mitjà de traduccions del persa, de
l’indi o bé del grec a l’àrab. Ja hem dit com eren compostos, com el Hezar efsané, que en
àrab vol dir “mil contes” […]. Aquest mateix llibre també s’anomena Mil i una nits. És la
història d’un rei, el visir, […]. D’altres llibres, com ara el de Ferzeh i Simàs i el llibre de
Sinibad també contenen anècdotes dels reis de l’Índia i llurs visirs. (Fragment del Murûj
al-dhahab d’Al-Mas’ûdî, historiador medieval àrab, segons la traducció de Dolors Cinca,
2005, p. 48. Primer testimoni de Les mil i una nits).
Segons que sembla, qui primer va tenir un grup de recitadors per distreure’l als vespres
va ser Alexandre; però no solament els tenia per divertir-se, ho feia per aprendre.
Posteriorment, altres governants empraren el llibre Hezar efsané, mil històries, que conté
unes dues-centes vetllades, amb la mateixa finalitat. La veritat és que l’he tingut a les
mans més d’una vegada i, en realitat, és un llibre que no té cap valor, és d’una extrema
pobresa narrativa. (Fragment del llibreter de Bagdad Ibn al-Nadim al seu Kitab al-Fihrist,
“el catàleg”, que data del 987 d. C., segons la traducció de Dolors Cinca, 2005, p. 48).
Hypatia Pétriz