27 de febrer de 2024
Conferència: L’abocador: sabem el que passa al seu interior
L’abocador de la Vall d’en Joan o abocador de Garraf (inaugurat l’any 1974 i clausurat el 2006) representa la principal amenaça ambiental al massís càrstic del Garraf que és una referència cabdal per a l’espeleologia catalana.
La magnitud (26,6 milions de tones) dels abocaments d’escombraries realitzats, durant els trenta anys d’activitat, sense cap mena de triatge i la mala elecció de la seva ubicació en un terreny càrstic ha generat seriosos problemes en la gestió dels seus efluvis: els lixiviats han acabat filtrant-se a l’aqüífer, i els gasos d’abocador han contaminat tant les cavitats de múltiples avencs com també l’atmosfera exterior del voltant.
S’estima que el radi d’afectació dels gasos al subsol és de 3 km i una dispersió a l’atmosfera exterior de 400.000 t CO2eq anuals, aquest alliberament produeix el mateix efecte hivernacle que provocarien 100.000 cotxes. Per altra banda, estudis recents constaten la contaminació de les aigües subterrànies i conclouen que alguns pous tenen concentracions d’elements tòxics superiors als permesos.
Els models que simulen l’evolució de la generació dels gasos d’abocador i la seva extinció final responen a processos exponencials decreixents i coincideixen en el fet que el seu final pot estar molt lluny, tant com dos-cents anys des de la clausura, però si el donem per extingit quan arribi al 90%, això passaria després de cinquanta anys des del seu tancament, és a dir, que hi haurà alliberament de gasos fins al 2056. Respecte a la producció dels lixiviats no hi ha estimació i poc se sap de l’extens residu que quedarà a l’interior de la vall i que serà una amalgama de diferents compostos i elements que perdurarà en el temps.
Francesc Fontana