24 de febrer 2026
Conferència: La controvèrsia dels ritus: quan els jesuïtes van voler conquerir espiritualment la Xina
Des de l’arribada del jesuïta Francesc Xavier a Àsia i, particularment, dels missioners Matteo Ricci i Michele Ruggieri a Xina, al segle XVI, l’imperi xinès, el més poblat i ric de la seva època, va ser un objectiu cobejat pels religiosos catòlics. La Companyia de Jesús va desenvolupar un mètode molt sofisticat d’apropament a la civilització xinesa i va estar a punt de reeixir en els seus propòsits. Però aviat sorgirien obstacles igual de poderosos des de dins de les files de l’Església. En aquesta conferència viatjarem a una de les polèmiques més agres de l’edat moderna occidental.
Fa una mica més de quatre-cents anys la intel·lectualitat europea va enfrontar-se a un debat apassionant sobre els límits de l’exportació de la cultura i la religió cristianes a les societats de l’Àsia Oriental, un territori d’especial interès per la seva riquesa i sobrepoblació.
Entrant des del Macau portuguès, els jesuïtes Matteo Ricci i Michele Ruggieri s’endinsen el 1583 a Xina i s’instal·len a la ciutat de Chao-ching, a la província de Guangdong. Porten instruccions clares del pare Alessandro Valignano, prefecte de la missió jesuïta a Àsia: “heu d’aprendre a llegir, escriure i parlar” en xinès (carta de 1579). Només adaptant-se a la cultura local i comunicant-se en els seus termes, el cristianisme podrà arrelar a Xina.
El mètode de missioner dels jesuïtes va causar una gran controvèrsia, per la gran tolerància que, mitjançant l’acomodació cultural, van practicar vers els ritus confucians. Així, la Controvèrsia dels Ritus va ser un conflicte d’abast global que, entre els segles XVII i XVIII, va debatre si les pràctiques ancestrals de les societats asiàtiques (com el culte als avantpassats o els honors a Confuci) eren compatibles amb el catolicisme. La disputa va enfrontar principalment els jesuïtes, partidaris de l’acomodació o adaptació cultural per facilitar la conversió de les elits, contra altres ordes com els dominics i els franciscans, que consideraven aquests ritus com a actes d’idolatria.
Més enllà de la vessant religiosa, aquesta conferència destaca la importància dels mediadors i la producció textual en la gestió d’aquest conflicte, que acaba sent una gran lliçó sobre temes ben actuals com la tolerància, el diàleg interreligiós i el contacte entre cultures.
Diego Sola