10 de juny 2025
Conferència: 20250610 Afganistan, el cementiri dels imperis,Morato-Aragones, Marc
Afganistan (el país dels afgans) és el terme amb el qual passà a coneixes a partir del 1747 uns territoris de l’Àsia central que es trobaven sota poder de la dinastia Durrani, d’ètnia paixtu (o afgana).
Aquesta regió, però, ja estava políticament organitzada des de feia milers d’anys i n’incloïa tota mena de pobles amb les seves llengües i cultures característiques (hazara, tadjik, uzbek, etc.).
Els imperis veïns sempre van tenir un interès a dominar les grans ciutats i els centres econòmics del futur Afganistan, ja que estaven profundament implicades en la ruta de la seda i feien de pont entre el món de les estepes centreasiàtiques, l’Orient Mitjà i el subcontinent indi.
El totpoderós imperi mogol de l’Índia, per a blindar el seu comerç i protegir les seves províncies més riques, ocupà el 1585 la ciutat de Kabul, i les tribus paixtus respongueren impedint el pas de les caravanes comercials, colpejant així l’economia de l’imperi indi.
L’imperi persa dels safavís envaí la ciutat de Qandahār el 1649 i forçà les tribus de la zona a assimilar-se mitjançant la imposició de l’islam xiïta. Les tribus paixtus, afectades pel sectarisme i la davallada econòmica de la ruta de la seda, s’alçaren en armes el 1704 i saquejaren la capital persa el 1722.
Farts d’intromissions externes, la família Durrani establí un regne propi per als afganesos i la resta de pobles de la regió l’any 1747, però això no impedí que nous poders apareguessin a les seves fronteres, copiant algunes de les tàctiques emprades per mogols i perses.
El Regne Unit, que acabava d’apoderar-se de l’Índia, temia que els seus rivals russos arribessin a un acord amb les autoritats afganeses i travessessin aquest país per a atacar la seva gran colònia; era el principi del Gran Joc, la rivalitat anglorussa.
Aprofitant la presència a l’Índia d’un exiliat Durrani, el Regne Unit conquerí el seu regne (1839-1842), esperant així protegir l’accés a la seva colònia; però una gran revolta paixtu els obligà a marxar. Des d’aleshores, ni Anglaterra ni Rússia pogueren colonitzar directament aquestes terres.
En el context de la Guerra Freda, però, la Unió Soviètica intervingué a l’Afganistan (1978-1989): volien assegurar els acords comercials que havien signat amb la monarquia Durrani i vigilar que el nou fonamentalisme islàmic arribés a les terres soviètiques.
La guerrilla afganesa, finançada i armada pels EUA i els seus aliats, dificultaren enormement la missió soviètica que acabà abandonant el país. Quan van marxar, no va quedar a l’Afganistan cap grup prou fort per a mantenir units els territoris fins a l’arribada del moviment fonamentalista talibà (1996).
Arran de l’atemptat de les Torres Bessones i de la necessitat nord-americana d’establir una base militar amb la qual vigilar els seus rivals a l’Àsia (Xina i l’Iran), així com supervisar la instal·lació de gasoductes a la zona, es decidiren els EUA a deposar el règim talibà (2001).
La pressió constant de les guerrilles de talibans forçaren l’administració nord-americana a abandonar els seus aliats locals i deixar el país l’any 2021.
En aquests moments els afganesos ja estan fent prediccions sobre quin serà el següent imperi global que s’atrevirà a envair la seva terra.
Marc Morató-Aragonés