18 de febrer de 2025
Conferència: Pompeia i Herculà.: els secrets amagats sota les cendres del Vesuvi
La tràgica erupció del Vesuvi esdevinguda sobre Pompeia l’agost del 79 presenta el contrapunt positiu de permetre’ns, avui dia, passejar pels mateixos
carrers que ho feien els romans ara fa gairebé 2.000 anys. Amb una notable diferència, però: el silenci que cau sobre aquestes ruïnes tan bon punt sortim de la Via dell’Abbondanza no era el tret més característic de la vida d’aquells carrers a l’antiguitat, molt més animats i sorollosos del que pensem.
Els romans es van establir en aquesta zona atrets per la fertilitat del lloc, doncs les terres volcàniques són riques en potassi i fosfats naturals que
permetien collites abundoses i productes agrícoles de gran qualitat; en especial, el raïm, amb el qual es feien uns vins que eren molt cotitzats a la
resta de l’Imperi. I és que Pompeia, gràcies al seu port comercial, era una ciutat que vivia dels intercanvis de mercaderies.
Ara bé, des del seu port només partien naus carregades amb les bótes dels millors vins campans, sinó que també s’exportaven els productes artesanals que produia la ciutat, doncs a Pompeia vivia una classe burgesa benestant treballadora i molt activa comercialment. El gran nombre de tallers, tendes i negocis de tota mena (sobretot, bars i restaurants) en són un bon testimoni.
I el més interessant de tot és que res del que podem veure a Pompeia ens causa sorpresa perquè tant les seves activitats quotidianes com la seva
manera de ser… i de fer… ens resulta aliè, doncs, per més segles que passin, la petja cultural que els romans van imprimir per total la Mediterrània segueix estant present i ens permet cosniderar-nos els seus hereus del segle XXI.
Carles Buenacasa