20230228_De què parlem quan diem que tenim dolor – Artrosi versus Artritis, Raquel Tomàs i Tutusaus

28 de febrer 2022   

Conferència: De què parlem quan diem que tenim dolor

La primera part de la xerrada es va centrar en explicar el concepte de malaltia reumàtica i en diferenciar l’artrosi de les artritis.

Quan una persona gran diu que té dolor ens està dient que té una malaltia reumàtica.

Una malaltia reumàtica és una malaltia que afecta qualsevol estructura de l’aparell locomotor (ossos, articulacions, músculs, lligaments …) i que no té una causa traumàtica.

N’hi ha moltes i es poden classificar de moltes maneres però les més freqüents són: l’artrosi, la primera amb molta diferència, els reumatismes de parts toves (tendinitis de l’espatlla i similars), l’osteoporosi, la gota i l’artritis reumatoide.

Si deixem de banda l’osteoporosi perquè no és una afecció dolorosa, la fibromiàlgia pel fet de ser una malaltia molt desconeguda i molt diferent de totes les altres i els reumatismes de parts toves perquè són un calaix de sastre de múltiples trastorns diferents, la resta es poden dividir en dos grups: les malalties no inflamatòries de les articulacions (artrosi) i les malalties inflamatòries de les articulacions (artritis on podem incloure la gota i l’artritis reumatoide).

Aquesta dicotomia artrosi versus artritis és molt important.

Només escoltant com la persona afectada ens explica el dolor que pateix (un dolor amb el moviment que desapareix amb el repòs i mai desperta per la nit – artrosi – versus un dolor que augmenta amb el repòs especialment a la nit i que no desapareix mai del tot – artritis) i només mirant com estan les articulacions que li fan mal (normals o només deformades en el cas de l’artrosi o vermelles, calentes i inflades en el cas de l’artritis) ja podem intuir sense equivocar-nos gaire si té una artrosi o una artritis.

La segona part va consistir en explicar l’artrosi pel fet de ser la malaltia més freqüent.

Tan freqüent que afecta al 30% de la població de més 18 anys i cada cop més a mesura que anem pujant l’edat. Tan freqüent que és la primera causa de discapacitat.

I malgrat això, una malaltia d’origen desconegut.

Sabem que és un desequilibri entre l’esforç que fa una articulació i la capacitat de resistir-lo. Sabem tot el procés des que comença en el cartílag fins que l’articulació es deforma. Sabem que l’edat, el fet de ser dona, tenir antecedents familiars d’artrosi, pesar més de compte o haver mogut molt, per treball o per esport, una articulació l’afavoreixen, Però no en sabem res més.

Sabem els símptomes que dóna i que la radiografia ens la confirma. Sabem que hi ha des de formes molt lleus fins a formes molt severes amb dolor important i deformitats incapacitants.

Però, com no en sabem la causa, no tenim un tractament que la curi o que la freni o que la faci més confortable en aquests casos més greus.

Només podem donar analgèsics, sobretot paracetamol.

Raquel Tomàs i Tutusaus

Deja un comentario